dimecres, 22 de setembre del 2010

Història del campanar i les campanes de l'Olivar.


Es creu que la base del campanar de l'esglèsia de la Marre de Déu de l'Olivar, fou una antiga torre de la muralla àrab de l'antic Alaquàs. Encara que no es sap cert, pareix lògic, perquè fins fa més o menys un segle el convent de l'Olivar, era dels últims edificis del poble ja que darrere ja hi havien camps.
Al segle XVI, l'any 1537 es va construïr el primer convent de frares mínims (de l'ordre de Sant Francesc de Paula), i adossat al seu absis es va construïr el primer campanar, del qual, en la restauració l'any 2003 van traure els arcs superiors de les quatre finestres de les campanes, per les quatre cares del campanar. Les campanes que hi van haver no es conserven, ni tampoc tenim informació sobre elles.
Al segle XVIII, arribaren les oblates, les quals, van construir un convent completament nou, encara que al campanar li van tapar les antigues finestres i li van afegir l'actual cos de campanes, amb la única diferència, que les finestres eren més grans que les actuals. Pareix lògic dir, que per a aquest nou campanar es va fondre l'actual tiple datat de l'any 1793, encara que no es sap cert, i pareix que altres dos o tres campanes.Posteriorment quan la capella del convent va passar a ser esglèsia, es sap que la campana esmentada anteriorment, li van possar una truja de ferro manclús i es va dur a l'epadanya ubicada a la nova capella del convent, i a l'esglèsia es va fondre una l'any 1975 per Manclús, de una sonoritat pareguda encara que més greu, que actualment fa de tiple segon. Quan la capella es va destruïr l'any 1997, la campaneta va ser duta a l'esglèsia i en la restauració de 2003 fou pujada al campanar junt a les altres quatre, i a demés fou declarada be d'interés cultural.
Als anys cinquantes es va afegir la terrassa superior amb els merlets que foren substituïts en la restauració, degut al seu deteriorament.
Al 2003 es van restaurar les cinc campanes actuals per part de l'empressa 2001 tècnica i artesania, els rellotges foren substituïts per Manclús i el campanar va ser restaurat tant per dins com per fora, instal.lant també els mecanismes per penjar des de la segona finestra intermitja l'aparell de la carxofa de la Mare de la Mare de Déu de l'Olivar.
Respecte a les altres tres campanes que no hem esmentat, teniu que saber que van ser destruïdes en l'última etapa de la guerra civil espanyola (1936-1939), i que després van ser reposades els anys 1957, 1954 i 1958.
Informació extreta dels Campaners d'Alaquàs i del Quadern d'investigació d'Alaquàs de l'any 1994, en la notícia, "La capella de l'antic convent de la Nostra Senyora de l'Olivar. Aspectes històrics i artistics".

dimarts, 14 de setembre del 2010

Les campanes d'abans de guerra d'Alaquàs.

Com les campanes de tants llocs, les d'Alaquàs, desgraciadament no es van quedar darrere, en l'episodi de la guerra civil espanyola, que com segurament ja sabeu durant aquests anys (1936-1939), moltíssimes campanes van ser llançades des del campanar cap a baix per a fondre-les, i a partir del seu bronze fer-ne armes de foc.
José Esteve Forriol en un article en els Quaderns d'investigació d'Alaquàs de l'any 1992, anomenat, "Las campanas de Alaquàs", ja va dir referint-se a les campanes de l'Assumpció, "Todas ellas permanecieron en la torre hasta mediados de nuestra última guerra. Un día fueron arrojadas desde lo alto a la plaza del Santísimo y allí permanecieron en el suelo hasta que desaparecieron sin que se conociera después su posterior destino". José en les seues paraules té un xicotet error, ja que la campana gran datada de l'any 1868 no va ser llançada, degut a les seues funcions com a campana d'alarma. Té el nom de Jesús, Maria i Josep, pesa uns 528 kg el que la fa la campana més gran del poble d'Alaquàs, no es sap el seu fonedor i les seues inscripcions són JHS MARIA Y JOSE AÑO DE 1868. La campana de la que anem a parlar ara, està al campanar de l'esglèsia de la Mare de Déu de l'Olivar. És la més antiga del nostre poble i també la més xicoteta amb els seus 17 kg, està dedicada a Jesús, Maria i Josep, la va fondre Argos l'any 1793 i porta gravats els textos, JESUS MARIA Y JOSEF AÑO DE 1793/ Argos me Yzo. Per últim tenim la campana Jesús, Maria i Josep, del convent de la Mare Josefa Campos, datada de l'any 1913 el que la fa la tercera campana més antiga d'Alaquàs, el seu fonedor no es sap, pesa uns 19 kg i porta els textos, JESUS MARIA JOSE ANO 1913.
Els Campaners d'Alaquàs estem començant a fer les fitxes tècniques de les campanes del nostre poble, quan les anem tenint les possarem en notícies, a aquest blog.

dijous, 2 de setembre del 2010

Tocs per a les Festes Majors d'Alaquàs.

Com tots els anys tornen entre els dies 27 d'agost i 12 de septembre, les Festes Majors del poble d'Alaquàs, que sobretot entre altres Sants i Santes com Sant Miquel, el Crist de la Bona Mort o l'Assumpció, es fan en honor a la nostra patrona, la Mare de Déu de l'Olivar. Els Campaners d'Alaquàs tenim programats diferents tocs per als dies més senyalats de les festes, ací els teniu:

7 de septembre, vespra del dia de la nostra patrona, la Mare de Déu de l'Olivar.
12:00: Àngelus i vol general a les esglèsies de la Creu i l'Olivar, en aquesta última es tiraran les 12 salves en honor a la nostra patrona, la Mare de Déu de l'Olivar. Els vols seràn elèctrics.

8 de setembre, festa de la Mare de Déu de l'Olivar, Patrona del poble d'Alaquàs:
Campanar de l'Esglèsia de la Mare de Déu de l'Olivar.
19:30, 19:45 i 20:00: Tres vols generals d'avís a les Segones Vespres de la festa de la Mare de Déu.
Al acabar les Segones Vespres, començarà la processó.
21:00: Vol a glòria a l'eixida de la Mare de Déu i seguidament solo amb la campana de la Mare de Déu.
Durant la processó: Divesrsos vols generals i solos de la campana de la Mare de Déu. A la vista de la Mare de Déu des del campanar, vol en sentit invers (de gran a menuda). Al acabar el cant de la Carxofa, solo de la campana de la Mare de Déu i vol a glòria a l'entrada de la Verge.

9 de setembre, festa del Crist de la Bona Mort.
Esglèsia de l'Assumpció.
20:00: Vols de la processó en honor al Crist de la Bona Mort.

La foto d'aquesta notícia pertany al cant de la carxofa en honor a la Mare de Déu de l'Olivar. Com es pot observar la carxofa es penjada des del campanar de l'Olivar.

Adéu Javier!!!.

Després de tres anys al front de l'esglèsia de la Mare de Déu de l'Olivar, el rector Javier Llopis Portes, ens deixa, ja que ha sigut declarat Vicari Episcopal de la Diòsecis de València.
Des de la Colla de Campaners d'Alaquàs volem donar-li les gràcies per el continu suport que ens ha donat, i per ajudar-nos per a que aquest projecte anara avant. També volem donar-li l'enhorabona pel seu nou càrrec, i li desitgem molta sort allà on vaja.
Moltíssimes gràcies Javier!!!.

Tocs a Palma de Gandia i a Ador.

El pròxim dia 4 de septembre és el 125 aniversari del Crist de la Salut a Palma de Gandia i els Campaners d'Alaquàs hem sigut convidats perque toquem, en aquest dia que es farà la ronda de la Verge dels Desamparats, els tocs seràn els següents:

Palma de Gandia. Esglèsia de Sant Miquel Arcàngel.
12:00: Toc de l'Àngelus festiu i vol general de campanes.
18:30, 18:45 i 19:00: Tres tocs a la missa major en honor de la Verge dels Desamparats.
Durant la missa: glòria, sermó, alçar a Déu (consagració) i vol general final.

Ador. Esglèsia de la Mare de Déu del Loreto.
19:30, 19:45 i 20:00: Tres vols generals de crida a la proccesó.
20:05 aproximadament: Vol general a l'eixida de la proccesó des de Palma de Gandia.
Durant la proccesó: Vols generals i "solos" de la "grossa" durant el transllat des de Palma fins a Ador, i vol a glòria a l'entrada.